A la Sínia comencem a sentir oloreta d'estiu

A l'escola de la Sínia comencem a sentir aquella olor de les onades, a aigua salada que ens fa pensar que està apunt de ser estiu. Aprofitant que queden només dues setmanes per acabar aquest curs, us deixem amb un poema del magnífic Miquel Martí i Pol.

ESTIU 

Ara és el temps d'estimar pels camins, 

a la vora del riu on l'herba és blana i acollidora 

i a l'ombra dels vells arbres, 

a les fonts mig perdudes, 

allí on el bosc és més íntim. 

Ara és el temps de seure pels carrers 

a parlar de futbol i de dones, 

havent sopat, 

formant grup a l'escassa voravia 

i veure com les noies 

travessen el carrer abans d'arribar 

i passen i s'allunyen 

una mica porugues. 

Ara és el temps dels fusters i dels paletes, 

temps de cantar tot treballant 

a ple sol, 

oblidant el risc de les bastides, 

oblidant l'esforç 

i la monotonia de la feina i del viure. 

Ara és el temps de passejar amb les nenes 

i la senyora que porta guants blancs 

per amagar els estralls del lleixiu, 

a la tarda del diumenge, 

per l'ampla carretera vorejada de plàtans 

dient adéu-siau a tothom 

amb un gran gest del cap 

i envejant la muller dels que passen. 

Ara és el temps de les dones que cusen 

a la penombra de les entrades 

i s'adormen sovint damunt la feina, 

i és el temps dels homes que fan la sesta 

al racó més fosc de la casa 

a les tardes de sol, 

quan als carrers hi ha un silenci feixuc 

i fa una calor despòtica. 

Ara és l'estiu, 

l'estiu massís i una mica absurd 

però intensament bell, 

que arriba sobtadament 

una nit qualsevol de principis de juny 

i que se'n va, també sobtadament, 

una nit qualsevol de finals de setembre. 

Miquel Martí i Pol